Entrevista a Eloi Tomàs i Josep Santarén, guanyadors del premi al ‘Millor guió del Maresme’ del Calella Film Festival

divendres 27 novembre 2020

Entrevista a Eloi Tomàs i Josep Santarén, guanyadors del premi al ‘Millor guió del Maresme’ del Calella Film Festival

El Calella Film Festival ha instituït enguany un premi al ‘Millor guió del Maresme’. El guardonat ha estat Concepción, dels guionistes arenyencs Josep Santarén i Eloi Tomàs. El premi està dotat amb 600 euros i patrocinat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. Amb aquesta iniciativa s’ha volgut donar suport a la creació cinematogràfica local. D’altra banda, l’ens, a través de Maresme Film Comission, en els darrers anys promou els rodatges a la comarca amb molt bon resultat.
Com valoren la concessió del premi al millor guió maresmenc que els han atorgat durant la recent edició del Calella Film Festival?

Josep Santarén: De forma molt positiva. Es tracta d'una empenta per tal de poder produir la pel·lícula i la valoració que en va fer el jurat del Festival va ser molt bona.

Eloi Tomàs: És un guió que fa anys que estem treballant i intentant aixecar el finançament per produir-lo i la veritat que estàvem a punt de tirar la tovallola i tancar aquesta historia en un calaix, però el fet de que hàgim sigut valorats i premiats, ens dona l'energia necessària per tornar a buscar noves fonts de finançament i tenir la certesa de què el guió agrada i que per tant, val la pena que continuem lluitant perquè la pel·lícula sigui una realitat.
 
I quina valoració fan del Calella Film Festival?

JS: També molt positiva. És un festival que està ampliant les seves fronteres i sens dubte acabarà sent una fita important per al cinema.

ET: És un festival jove però amb només cinc edicions. Gràcies a l'empenta dels seus organitzadors i la passió que hi posen, han aconseguit que sigui una cita cinèfila anual de referència a la comarca. No només s'han limitat a projectar pel·lícules a nivell local, a Calella, sinó que en altres edicions han portat els films seleccionats a altres poblacions convertint-lo així en Festival de Cinema del Maresme també. El Festival dona l'oportunitat a què produccions molt modestes amb pressupostos molts baixos, puguin projectar-se a la gran pantalla i el públic maresmenc pot gaudir així d'històries que d'una altra manera no podrien veure. És una finestra al cinema d'autor, cinema de guerrilla, cinema amb pocs mitjans, cinema fet amb el cor que no pensa en ser comercial i ser un producte de consum massiu, el que importa és explicar una narració sincera i honesta que neix de la necessitat del seu equip de tirar-la endavant. A més, el Festival per primera vegada ha decidit premiar guions de films que encara no existeixen i això és una clara aposta cap al cinema del futur, recolzant des del principi que puguin ser una realitat propostes que necessiten molta ajuda. I que el Festival malgrat la crisi de la pandèmia s'hagi pogut celebrar, és un miracle i és una mostra més de la determinació i força dels seus organitzadors. Per tant queda clar que la meva valoració és realment extraordinàriament positiva.
 
Ens poden explicar sintèticament la trama del seu guió...

JS: Un dels trets característics del guió és que, quan sembla que la història prendrà un camí determinat, gira i sorprèn a l'espectador. Comença amb un jove català estudiant anglès a Washington que xateja amb una hondurenya i descobreix que tenen tantes coses en comú que vol anar a visitar-la. I a partir d'aquí...

El guió és un treball conjunt. Quin és el paper de cadascun en el projecte?

JS: En principi ens vam repartir les tasques: l'Eloi va proposar la idea i jo la vaig redactar. Han passat tants anys i hi ha hagut tantes aportacions que a dia d'avui ho considerem un treball conjunt. Té l'avantatge que els dos coneixem tan bé la història i els personatges que ens entenem molt bé a l'hora de fer modificacions.

ET: La historia està basada en uns fets reals que vaig viure personalment; dit això, mai desvelarem què és cert i què és ficció. Jo em vaig encarregar d'escriure l'escaleta i a partir d'aquesta base, en Josep va redactar la primera versió del guió. I a partir d'aquí i durant anys, vam estar modificant i millorant la història a quatre mans. El fet que coneguem tan bé els personatges i que els dos veiem el to de la pel·lícula de la mateixa manera, ha fet que treballar plegats fos fàcil i ens entenguéssim molt. Espero poder repetir l'experiència en el futur.

 
Ara mateix, tot el sector cultural està passant un mal moment degut a la pandèmia. Són optimistes que el premi guanyat servirà per ajudar al seu guió que acabi convertint-se en una pel·lícula?

JS: La situació és prou complicada, sí, especialment amb les dificultats per viatjar i per trobar-se amb gent, però sens dubte el reconeixement sempre suposa una empenta.

ET: La situació per aquest projecte ja era complicada abans de la pandèmia i la majoria de subvencions en què ens vam presentar, ens les van denegar. Ja hem desistit d'aconseguir finançament català i espanyol i ara ens centrem en noves vies que es centren en inversors a l'estranger. Com que pràcticament tota la historia passa a Hondures, creiem que allà, aquest projecte pot crear més interès; però degut a la pandèmia i ara recentment als huracans que han colpejat fort el país, les prioritats pels empresaris no són la cultura o l'entreteniment, així que potser es tardarà més del que estava planejat l'inici d'aquestes reunions que podrien aixecar el pressupost. Que les sales de cinema siguin obligades a ser tancades cada vegada que hi ha un repunt d'afectats, no ajuda a què la industria pugui tirar endavant. I el premi guanyat al Festival de Calella no ajudarà a aconseguir una subvenció, ja que és un premi no puntuable per a l’ICAA o el ICEC; però en canvi, que sigui un guió ja guardonat, segur que ajudarà a què en aquestes reunions amb empresaris per aconseguir fons, ens tinguin més en compte.
 
Dedicar-se professionalment al cinema, en aquest país, què demana?

ET: Jo vull pensar que principalment faria falta talent, però està clar que no és així, sinó que intervenen molts altres factors, i per aquest motiu no tothom que té talent pot viure de la professió del cinema. També s'ha de tenir en compte que una pel·lícula genera molts llocs de treballs diferents, no és el mateix ser guionista, que estar a l'equip de producció, ser intèrpret, tècnic de so directe, estar a la fase de postproducció, ser elèctric amb l'equip de fotografia o dedicar-te a la distribució o l'exhibició. Hi ha feina més tècniques, altres més artístiques, altres de comerciant, altres d’estratègia... Alguns aconsegueixen posicionar- se molt ràpid, altres no ho aconsegueixen mai i aquí entra en joc els contactes, el currículum i també la sort, que algú digui el teu nom en el moment oportú. Així que és important conèixer a molta gent i sobretot mai estar quiet, no pensar en quants diners trauré d'aquest projecte sinó quines persones puc conèixer i amb quins altres projectes em poden connectar. I això requereix temps, paciència i picar molta pedra, per això penso que potser la principal virtut en aquesta professió és la perseverança, no rendir-se mai i si realment és la teva passió, intentar-ho les vegades que faci falta. No deixis escapar una bona idea i desenvolupa-la, s'ha d'estar preparat per a quan arriba una oportunitat i a dia d'avui, que la tecnologia audiovisual està a l'abast de tothom, crea i amb els mitjans que tinguis, produeix les teves pròpies històries.
 
Quina és la seva vinculació amb el Maresme?

JS: Soc nascut a Arenys i hi vaig viure fins fa 4 anys, i és on hi tinc tota la família i els amics.

ET: He nascut a Arenys de Mar, hi he crescut i mai hi he deixa't de viure. La majoria de les meves produccions, les he muntat a l'estudi que tinc a Arenys, així que la vinculació amb el poble és total. Les meves primeres històries les vaig gravar a prop de casa, el meu primer festival de cinema on vaig participar va ser a Calella i sempre he estat molt orgullós de ser maresmenc. Tant es així que he aconseguit que moltíssimes reunions, rodatges i postproduccions, en comptes de fer-se a Barcelona, que és on es concentra bona part de la indústria audiovisual, es traslladessin al Maresme. És bo sortir del caos i l'estrès de la gran ciutat per ser creatius, en un lloc més tranquil que ajuda a desconnectar.
 
Consideren que la comarca és un bon lloc, amb possibilitats, pel rodatge de pel·lícules, documentals, etc.?

ET: La meva primera aventura com a cap d'equip en un llargmetratge va ser el film ‘Última sesión’ (2010), protagonitzat per Paco Morán i dirigit pel mataroní Francesc Páez. Tot el rodatge es va fer a Mataró i vaig descobrir tant el talent cinematogràfic que té la ciutat com localitzacions molt interessants per convertir-se en sets de gravació. També en els meus inicis vaig gravar diferents documentals al meu poble i sempre he tingut grans facilitats pel rodatge d'escenes sense sortir d'Arenys. He localitzat moltíssimes vegades pel Maresme, fins i tot quan treballava en una empresa de drons realitzant imatges aèries, vam descobrir que la comarca des del cel és preciosa. Així que sense cap dubte, el Maresme és un escenari meravellós per gravar infinitat de seqüencies: tenim mar, muntanya, ciutats, pobles, arquitectura, passat i moltíssim talent. I sobretot la comarca té moltes històries dignes de ser explicades i que arribin a un públic molt ampli.
 
Com es prepara un guió?

JS: Depèn del gènere. Si es tracta d'una comèdia o una història lleugera, et pots permetre més llicències. Si es tracta d'una història real o que busca versemblança, cal documentar-se bé. En tot cas, requereix molta feina i una constant reescriptura fins a aconseguir un bon resultat.

ET: Hi ha moltes estratègies per escriure un guió i cada guionista té el seu sistema, i tots són vàlids si al final neix una història interessant i ben estructurada amb uns personatges que enganxin i flueixin amb l'espectador. En el meu cas tot ho baso en una idea que pot ser un personatge, un final, una situació, un concepte o un cas real. Penso com comença i penso com acaba i a partir d'aquí creo tota la història, el personatge ha d'anar d’A fins a B. Normalment aquestes idees neixen quan menys t'ho esperes, has d'estar molt receptiu a tot el que passa al teu voltant perquè en qualsevol moment es pot encendre la bombeta. Pràcticament mai m'he posat davant una pàgina en blanc i ha sortit una bona idea, sinó al revés, neix aquesta idea i ràpidament vaig a buscar una pàgina en blanc i l'apunto, perquè és molt fàcil que si no ho fas ràpid, aquesta idea s'oblidarà. Aquest sistema és el que faig servir de cara a escriure ficcions, però en el cas dels documentals, que tinc molta més experiència, el sistema és molt diferent, ja que prioritzo per sobre de tot els personatges, que no he d'inventar perquè són reals, i deixar que la vida mateixa desenvolupi la història i deixar-se portar. D'aquesta manera, el guió es va escrivint dia a dia i tota la seva estructura es crea a la sala de muntatge i és un altre sistema realment molt excitant en què mai saps les sorpreses que et pot portar.

Com a guionistes s’ha d’estar preparat que el resultat  final d’una pel·lícula pugui ser molt diferent del que es preveu?

JS: Com a guionista has d'acceptar que la teva feina passa a una altra persona que serà qui la farà realitat en funció de la seva visió. Sovint ajuda parlar amb el director per tractar d'entendre què l'atrau del guió i adaptar-lo el millor possible als seus gustos.

ET: La meva especialitat és el muntatge i la professió m'ha portat a convertir-me en guionista accidental. És a dir que el que més vegades he fet ha sigut muntar històries d'altres i pel muntador, el guió literari no és res mes que una guia per realitzar una bona feina, la feina d'un muntador no és seguir el guió, sinó explicar la millor historia possible amb el material que s'ha rodat i a vegades has de fer molts canvis respecte la idea inicial perquè una vegada ho veus en pantalla, no funciona. En una pel·lícula hi ha tres guionistes, el guionista que l'escriu, el director que la roda i el muntador que és el que està al final de la cadena, i és durant l'edició on es decideixen totes les decisions finals. Així que s'ha de tenir en compte que una producció cinematogràfica és una feina en equip on moltes persones aporten la seva part creativa. I s'ha d'estar preparat pels canvis. Ara bé, treballar amb un bon guió és molt més fàcil que treballar amb un guió fluix. Quan millor està estructurada la història, quan millor estan escrits els diàlegs i quan millor funciona tot sobre paper, el rodatge es pot convertir en un pur tràmit i al muntatge tot flueix sense esforç, perquè en el fons l'objectiu sempre és el mateix, que l'espectador gaudeixi amb el que està veient.
 
Què recomanarien a algú que vulgui dedicar-se a fer de guionista?

ET: Recomano que escrigui històries que l'importin i tingui necessitat d'explicar. Com que un guionista amateur, d'entrada, no tindrà un sou per escriure ni ningú vindrà a dir-li que ha d'escriure sobre un tema concret, que realment inverteixi el temps en desenvolupar una idea que sigui fascinant. Ha de conèixer les regles de l'escriptura per després trencar-les i ha de buscar aquelles persones que saps que amb les seves opinions, ajudaran a millorar allò que estàs escrivint. I no necessàriament han de ser professionals del món de la literatura, sinó que al final, la majoria d'aquests guions s'escriuen per a un públic que són simples espectadors sense estudis cinematogràfics, així que l'opinió de qualsevol persona pot ser molt valuosa. I sobretot, s'ha de ser molt autocrític, no ensenyis res que no estiguis segur que és ensenyable i has d'estar preparat per contestar qualsevol pregunta relacionada amb la teva història. Si no ets capaç de resumir amb una sola frase de què va el teu guió, és que no tens clar el que vols explicar. I si tu no ho tens clar, encara menys ho tindrà l'espectador. Escriure un bon guió és gratis. La diferència entre un bon guió i un mal guió, no és culpa de falta de pressupost o recursos, sinó es una cosa que es basa exclusivament  en el talent. Així que no hi ha cap excusa per a no escriure una bona història. I convertir-la en un llargmetratge, ja és una altra pel·lícula.

-

ELOI TOMÀS I JOSEP SANTARÉN, GUIONISTES DEL SEGLE XXI


 
ELOI TOMÀS (Arenys de Mar, 1981) inicia els seus estudis a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), graduant-se el 2003 en l’especialitat de muntatge i postproduccio amb tres curtmetratges de ficció, aconseguint 283 seleccions i 109 premis, entre ells, nominació als Goya, nominació als Oscar escolars i guanyant el Festival de Málaga i Sundance amb La Ruta Natural, del que va ser muntador.

Segueix desenvolupant-se com a muntador i director en una desena de curtmetratges fins a saltar  al  llargmetratge  muntant  la  pel·lícula  mataronina Última sessio  (2010). Treballa amb els directors Álex i David Pastor en la pel·lícula nord- americana  Carriers (Infectados) (2009), produïda per Paramount i les catalanes Los últimos días (2013), guanyadora de set premis Gaudí, entre ells el de millor pel·lícula en llengua no catalana, i la producció original de Netflix Hogar (2020).

Paral·lelament, es fica de  ple  en  el  documental  exercint  com  a  guionista  i muntador en històries rodades arreu del món: Colòmbia,  Sudàfrica,  Mèxic,  Brasil, Bulgària. Al festival de Malaga s’estrena com a realitzador amb el curt documental Odeon: el tiempo suspendido (2010), premiat en 17 països i com a director, guionista i muntador s’encarrega del documental  Una boya  feliz (2011), emès en 18 països. I també estrena a les sales de cinema les pel·lícules documentals Ciao Pirla! (2013), El reto de Eva (2015) i Más allá del reto de Eva (2019), amb 41 seleccions i 16 premis internacionals.

També treballa en televisió en l’equip de muntatge de les sèries de ficció Pelotas i Pulseres vermelles (2009-2010). Va dirigir a Televisio Espanyola la docu-sèrie Gira: construye tu pasión (2014). I com a muntador ha treballat als  programes  de  TVC  Quarts de nou, Generacio digital, Oh happy day i FAQS: Preguntes freqüents.

Concepcion és el seu primer guió de llargmetratge de ficció, que ha estat co- escrit amb Josep Santarén.

JOSEP SANTARÉN (Arenys de Mar, 1981) és llicenciat en Periodisme a la UAB i després es va llicenciar en Teoria de la Literatura a la UB. L’any 2011 surt a la llum la seva primera novel·la, Cacofonía. I actualment es troba treballant en la seva segona novel·la.

Comparteix