Per no perdre's

Per no perdre's

Tordera

PRINCIPALS FESTES I FIRES
 
Cap de setmana de rams
Fira Mercat del Ram

Maig:
Aplec de Sant Ponç

Agost:
Festa Major de Sant Bartomeu
 
 
MERCATS
 
L'activitat comercial de Tordera té el seu punt més àlgid en el mercat que té lloc cada diumenge i que omple els carrers del nucli urbà. Al mercat acudeixen visitants de la comarca, atrets per la seva qualitat, varietat, tipisme i importància. El mercat fou autoritzat el 1854, atesa la seva condició de lloc de pas. Les fondes i cases de menjar foren potenciades pel mercat; actualment, algunes de les masies esparses pel terme han esdevingut restaurants. Tordera compta amb una oferta de restauració tradicional de les més importants del Maresme
 
Per altra banda, cal esmentar la Fira Mercat del Ram, de gran importància agrícola i ramadera, que se celebra el Diumenge del Ram, amb la concurrència de firmes nacionals i estrangeres. Tot i això, l'agricultura encara té la seva importància, amb conreus de cereals i arbres fruiters principalment; a Tordera la pagesia combina el conreu amb la ramaderia.
 
 
LLOCS PER VISITAR
 
Església de Sant Esteve
 
Al centre de la vila, trobem l'església parroquial de Sant Esteve , esmentada el 977 en un document; és d'origen romànic (es conserva part del campanar) i fou reconstruït als segles XVI i XVIII. La façana té un portal barroc i dos balcons amb balustres. Té tres naus i planta de creu llatina. A banda de l'església parroquial, cal esmentar les set ermites bastides per honrar els patrons dels set veïnats del terme municipal de Tordera
 
Ermites
 
L'ermita de Sant Pere, situada en el veïnat amb el mateix nom, antigament anomenada de Verdolí, té una llinda de pedra amb la inscripció 1664. Es va donar llicència per construir-la, però, el 1531. Té un absis triangular i una petita sacristia a la dreta. Antigament tenia un petit atri cobert i quatre columnes que subjectaven la teulada.
 
Sant Vicenç sembla la més antiga de les ermites, possiblement dels segles XI o XII. Hi ha documentació del 1201 en la que ja se'n parla. Està situada a uns 3 Km. del casc urbà, en el veïnat que també porta el seu nom. Té una sola nau amb àbsis circular i campanar d'espadanya col.locat a l'àbsis. A l'altar hi havia un retaule un fusta policromada del S. XVII que representava la vida de Sant Vicenç. L'ermita fou cremada durant la Guerra Civil i fa poc s'ha restaurat.
 
 
L'ermita de Sant Andreu, situada en el veïnat que porta el seu nom, antigament conegut com "Veïnat de Casellas", és dins la propietat de Can Bofí. Es tracta d'una construcció del S. XI o XII i es conserva la volta de canó i l'àbsis circular amb una finestra. Ha estat molt restaurada, sobretot la façana.
 
L'ermita de Sant Ponç és molt coneguda i freqüentada per la gent de Tordera i rodalies. Es troba a uns 4 Km. del centre de la població, a la carretera que va a Fogars de la Selva i Hostalric.
Està edificada sobre un turonet envoltat de bosc i, al costat, hi ha una gran esplanada on cada 11 de maig se celebra un aplec, amb una benedicció de roses, Missa i processó. Les roses beneïdes servien per impedir l'entrada de paràsits a les cases durant l'estiu. No hi ha gaires dades sobre la seva construcció, però sabem que fou reconstruïda en 1580 i el 1687. Hi ha un atri de 12 columnes de pedra d'estil dòric, construït l'any 1729, segons la inscripció gravada a la pedra d'una arcada. L'interior és de volta de canó i l'àbsis és rodó. En una finestra hi ha gravat, a la pedra, "1615 al 5 de maig". A la llinda del portal hi ha gravat l'any 1685 i, a la pila d'aigua beneïda,l'any1737.

L'ermita de Sant Daniel també està situada en el veïnat amb el mateix nom, abans anomenat "Gasolves" i "Cantallops", situat a l'esquerre del camí que va a Blanes, a uns 4 Km. del casc urbà. No hi ha dades sobre la seva construcció, però sembla que és del S. XV o XVI. Va pertànyer al domini del monestir de Sant Daniel de Girona i, d'aquí, prengué el seu nom. De construcció molt senzilla, té un atri sostingut per cinc columnes de rajola.

L'ermita de Sant Jaume és situada al davant de l'antiga masia de "Can Pocalló". Sembla del segle XII i s'erigí amb motiu d'una prometença d'un avantpassat que vivia a la masia, que es va posar malalt.

L'ermita de Sant Tou fou edificada pels antics propietaris de "Can Talleda del Bosc" en el segle XV o XVI. Té un senzill atri amb 4 columnes de rajola. Hi havia retaules del S. XVII desapa-reguts durant la Guerra Civil.

La petita ermita de l'Erola, a Hortsavinyà, és del S. XVIII
D'antigues capelles, avui en dia desaparegudes, hi havia la de Sant Ramon, situada en el carrer que porta el seu nom, concretament en el número 30. No se sap el seu origen, però en el 1793 es va utilitzar per tancar-hi hostatges francesos durant dos dies, tot profanant-la i després es va haver de redimir amb els cultes corresponents. Després també fou utilitzada com a presó de dones.
Per últim, la capella de Sant Antoni no es pot precisar quan es va edificar, però consta la seva existència en el segle XV. Va utilitzar-se com a capella de l'Hospital de Pobres, amb un sacerdot a la seva cura. Posteriorment, s'utilitzava de tant en tant com a sala de reunions de l'Ajuntament.

En el S. XVI, durant els regnats de Carles I i Felip II, la pirateria turca dominava la Mediterrània, tot obstaculitzant el comerç marítim i saquejant les terres del litoral. Els pagesos, llavors, construïen torres de defensa per protegir-se dels possibles atacs. A Tordera, destaca la torre de Can Toni Joan, iniciada l'any 1557 quan el procurador del Vescomtat de Cabrera va concedir l'autorització per a la seva construcció. Aquesta torre es comunicava amb el Castell de Blanes i el de Palafolls mitjançant fogueres per anunciar un atac. La masia de Can Toni Joan fou destruïda per un obús disparat des del mar durant la Guerra Civil, però la torre, sortosament, es va salvar.

En el segle XVII, durant el regnat de Felip IV no es van respectar les constitucions autònomes de la Generalitat i s'inicià una època de malestar. Al 1639, l'exèrcit francès va entrar pel Rosselló i les tropes catalanes se'ls enfrontaren. El rei envià tropes castellanes per fer-los recular, les quals es comportaren com un exèrcit d'ocupació i afavoriren un sentiment de revolta per part dels catalans, que culminaria l'any 1640 amb el Corpus de Sang. Tordera, el 9 de juny d'aquest any, va organitzar un pel.legrinatge a Girona com a acte de desagravi per les profanacions de les esglésies, comeses pels soldats castellans en conflicte amb els catalans. Aquests s'aliaren amb el monarca francès Lluís XIII per ser defensats en cas d'atac castellà. Al 1642, el virrei Pere de Cardona, partidari del rei castellà, manà una expedició cap a Perpinyà, però Josep de Margarit, amb l'ajut del general francès La Motta, l'esperaren al riu Tordera i aquí el van vèncer. Posteriorment, després de diferents enfrontaments i lluites, s'arribà a la fi del conflicte amb el Tractat dels Pirineus, que suposaria la pèrdua del Conflent i part de la Cerdanya. En el transcurs d'aquestes lluites (1650-1653) es va produir una gravíssima epidèmia de pesta i Tordera també va tenir moltes baixes, com consta a l'Arxiu parroquial.
 
Durant el segle XII, un descedent dels Vescomtes de Cabrera funda el monestir de Roca Rossa (1145). Guerau III de Cabrera cedeix l'alou de Fredena al monjo Bernat per bastir-hi una església en honor a Santa Maria. Aquest monestir està situat dins l'antic terme d'Hortsa-vinyà, avui en dia agregat de Tordera. En estar situat al cim de la muntanya i durant molts anys aïllat enmig del bosc, s'ha anat deterio-rant. El temple era d'una sola nau, amb absis rodó i volta ojival. Estava integrat per una comunitat de 6 monjos de l'ordre dels agustins. El temps de màxim esplendor d'aquest monestir el situem a finals del S. XII fins a la meitat del S. XIII. Els habitants de Tordera, Alt Maresme i Selva deurien tenir gran devoció per la Mare de Déu, donat que es té constància de moltes donacions fetes al cenobi a canvi de les pregàries dels monjos i repòs etern en el seu cementiri
 
Extret: web ajuntament
 

ESPAIS NATURALS
 
Parc Prudenci Bertrana i entorn natural
 
Extensió 40000 m2, recinte tancat per evitar l’entrada de vehicles,   taules de picnic i gronxadors, així com diversos elements esportius com porteries de futbol, cistelles de bàsquet, xarxa de voleibol, taula de ping pong, i material gegant de jocs de taula i la  posada en marxa d’un circuit de salut dirigit a les persones grans.
 
L’estany de cal Raba, els prats d’en Gai, l’estany de can Torrent i l’estany de la Júlia constitueixen l’espai del PEIN anomenat Estanys de Tordera, juntament amb al Roureda, amb una superfície total màxima de 80 ha.aproximadament.
 
 
Estany de Can Torrent
 
Per arribar a l'estany de Can Torrent cal enfilar la carretera B-5121, direcció Fogars de La Selva. Cal girar per la primera bifurcació que trobem a mà dreta. Seguirem aquest camí de sorra fins que trobem el primer trencant a l'esquerra per on continuarem fins a la immediata bifurcació i girarem de nou a l'esquerra. Just davant hi trobarem l'Estany de Can Torrent.
Aquest estany ocupa unes 12 hectàrees. Per a veure tot l'estany sencer podem prendre el camí que atravessa l'estany i vorejar-lo.
 
Malgrat que aquesta zona humida sigui la més important del terme municipal, la vegetació densa i la manca de punts d'observació de la zona no permet apreciar detalladament la importancia de flora i la fauna del paratge.
 
Cal esmentar que l'extensió de les basses pot variar molt en funció de l'època de l'any. Sovint l'estany és inexistent però, per contra, en èpoques de pluja poden inundar-se fins i tot, els camps de conreus més pròxims.
 

RUTES TURÍSTIQUES
 
 
Rutes a peu

L'ermita de l'Erola
Longitud: 2.000 m
Durada: 45 minuts
Dificultat: caminada fàcil i agradable per pista ampla, ombrívola i planera en la major part del trajecte, amb dos pendents sobtats, però curts. L'itinerari és senyalitzat amb fites verdes destacades amb color groc.
Recomanacions: recomanable per a tots els públics. Cal mantenir la tranquil·litat de l'entorn i no llençar deixalles de cap mena.
Partim del Centre d'Informació del parc a Hortsavinyà, i prenem la pista que puja fins al collet de l'Hostal o del Vent, també anomenat així perquè en aquest indret sovint bufa el vent amb força.
Seguim la pista envoltada d'alzines i, poc més enllà, a mà esquerra, sota el camí, trobem un petit replà anomenat la plaça de la Comarca.

La plaça de la Comarca
Es tracta d'una de les moltes places carboneres que es troben pels boscos del Montnegre. L'origen del nom pot venir de "comarc", petit solc en un vessant de la muntanya.
La gent d'Hortsavinyà, fins a final dels anys 50, més que agricultors o ramaders, eren pagesos bosquerols. Els productes de la terra, l'aviram i el bestiar els permetia abastar-se de quasi tot allò que havien de menester per sobreviure. El que sobrava, ho venien i es beneficiaven d'uns ingressos suplementaris.
El que feia, però, ingressar diners a la casa era la feina de bosquerol, l'aprofitament dels recursos del bosc, com el suro, la fusta, les feixines i, sobretot, el carbó, font d'energia emprada a totes les cases fins a l'aparició de la bombona de butà.
 
A les places carboneres s'empilaven els troncs d'alzina tallats de dimensions mitjanes –les bitlles– en la disposició escaient perquè tot el procés de carbonar fos el correcte i es cobrien de branques i terra –l'embalall–. Això era la pila, que, un cop preparada, s'encenia i la llenya es cremava de forma incompleta fins a reduir a una quarta o cinquena part el seu pes inicial i esdevenir carbó. Un bon carboner convertia una tona de llenya en una carga i mitja o dues cargues de carbó, és a dir, entre 180 i 240 kg, depenent de si la llenya era més o menys tendre. Durant els primers dies, calia bitllar la pila cada tres o quatre hores, és a dir, alimentar-la afegint-hi més bitlles. Segons les dimensions de la pila, el procés podia durar fins a quinze dies o un mes.
Continuem el camí a l'ombra de les alzines, i també d'alguns castanyers, arboços i moixeres de pastor. Trigarem entre 5 i 10 minuts –a pas de pagès o de passeig– fins a arribar on el camí s'eixampla i fa una mica de plaça, on veiem l'ermita de l'Erola.

L'ermita de l'Erola
Segons diuen, fa molts anys hi va haver una passa de verola "que s'enduia al sot" grans i petits de les masies d'Hortsavinyà. Un foraster que ningú no coneixia va portar una imatge de la marededéu de l'Erola i la va deixar allà a terra. Digué a la gent que si hi anaven a resar es curarien de la verola. I tots els qui hi anaren es van curar. La gent ho va considerar un miracle d'aquella marededéu i li van fer l'ermita. Els seus goigs ens ho recorden:
"Els malalts de la verola que us prometen visitar en Vos, benigna senyora, alivi solen trobar".
La festa de l'Erola, anomenada "l'aplec del Roser", se celebrava el Dilluns de Pasqua Granada; però a mitjan anys 80 es va haver de traslladar al Dilluns de Pasqua Florida, per imposicions del calendari festiu. Tradicionalment, es deia missa al migdia a l'església de Sant Llop d'Hortsavinyà i, en acabat, el poble anava en processó amb la imatge de la marededéu fins a l'ermita, on cantaven els goigs. Després feien ball a l'Hostal, acompanyats per un acordionista. A partir del 1998, després d'uns anys en què la missa se celebrava a la mateixa ermita, s'ha recuperat la forma tradicional i, amb la presència dels músics, el caire festiu.
Per al filòleg Joan Coromines, una "erola" és una plaça, i la marededéu ha pres el nom del lloc on està situada l'ermita, un petit pla en un collet. L'associació "erola-verola" es deu a la semblança de les dues paraules i, de fet, originàriament la marededéu d'aquesta ermita era la del Carme. La construcció és del segle XVIII i és possible que la seva situació tingui alguna relació amb el fet que per aquell indret passava la línia que dividia els termes de la parròquia d'Hortsavinyà i de Vallmanya.
Tornem pel mateix camí, però, en arribar al collet del Vent, pujarem al turó de l'Hostal, a uns 80 metres. A dalt, en un ample pla carener, podrem gaudir d'una excel·lent panoràmica, tant a llevant com a ponent.

El Turó de l'Hostal
A llevant, veiem als nostres peus les masies de Mascaró, Fontrodona i la Busiga, i més enllà, can Camps i la Caseta, al coll del Portell. Més enllà dels alzinars, els conreus de Tordera i Fogars de Tordera, les serres de Cadiretes, les Gavarres, els Àngels –damunt Girona–, el Rocacorba, els penya-segats de Sant Roc de la Barroca, les Guilleries –on destaca el punxegut Sant Gregori damunt Osor– i, en dies clars, les Alberes, el Bassegoda, Comanegra i, en darrer terme, fàcils de distingir durant els mesos hivernals pel blanc de la neu, el Canigó, el Bastiments i el Puigmal.
A ponent, observarem altres masies del centre d'Hortsavinyà –can Borra i can Benet Vives–, i l'inici de les perxades de castanyers a l'obaga del turó de la Grimola.
Seguim la pista ampla, envoltada de pins i alzines a l'esquerra, i de cirerers d'arboç a la dreta. Allà on acaba la pista, hi neix un corriol que ens porta fins a prop del coll de les Palomeres, a la pista que enllaça Hortsavinyà amb Tordera. Aquí cal que girem cap a l'esquerra i retornem a l'Hostal Vell, rehabilitat recentment com a Centre d'Informació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
 

Les alzines de Can Portell 
Longitud: 2.250 m
Durada: 1 hora
Dificultat: caminada amb desnivells moderats, alternant trams d'antics camins de bosc amb pistes forestals, per les masies més properes al centre d'Hortsavinyà. El circuit es pot escurçar als dos trams on coincideixen anada i tornada, i arribar només fins al Roc del Gamarús o a les alzines de can Portell. L'itinerari és senyalitzat amb fites verdes destacades amb color marró.
Recomanacions: exclusiu per a vianants i recomanable per a tots els públics. Cal mantenir la tranquil·litat de l'entorn i no llençar deixalles de cap mena.
Partim del Centre d'Informació del Parc Natural i anem davant l'església.
L'església de Sant LlopDes d'aquí, tenim una bonica panoràmica del veïnat central del terme d'Hortsavinyà, amb les masies reformades de can Borra i can Benet Vives (l'Esplai), el turó de la Grimola amb les primeres perxades de l'obaga del Montnegre i, més cap a migjorn, el mar.
El document més antic on s'esmenta Hortsavinyà és del 1101, i el primer de l'església, del 1301, si bé la primitiva esglesiola podria ser del segle IX o X. La major part de l'edifici actual és del segle XVIII. Sant Llop n'és el patró (1 de setembre), i per això se celebra la festa major per aquestes dates, coincidint amb el primer diumenge del mes. I si Sant Llop és el patró de l'església, Santa Eulàlia ho és del poble, i pels volts del 10 de desembre se celebra la festa major petita d'Hortsavinyà.
Tradicionalment, Sant Llop fou l'encarregat, en la fe cristiana, de guarir el mal de coll i l'afonia, i se'l relacionava amb alguns comportaments dels llops. Tot això ens porta a cercar els seus orígens en un personatge precristià, el pare Llop, un home que convivia amb un ramat de llops a les muntanyes. Una vegada a l'any, baixava a les masies a cobrar el tribut que calia pagar si es volia evitar l'atac dels llops al bestiar i a les persones. També era creença general, segons podem llegir als bestiaris medievals catalans, que si un home veia un llop abans que el llop el veiés a ell, la bèstia restava muda per sempre més, però, si era el llop qui el veia primer, qui perdia la veu era l'home -això darrer es produïa per l'ensurt que patia la persona en trobar-se'l. D'aquí ve la relació de Sant Llop amb l'afonia.
Baixem els escalons fins l'era de la rectoria i agafem un corriol que surt per la dreta, baixa pel costat dels murs de pedra dels horts del rector i segueix fins un camí més ample, que seguirem per la dreta, envoltats d'alzines amb algun pi, arboç i el sotabosc típic de l'alzinar. Més avall, quan arribem al sot, a mà esquerra trobem llorers, aladerns, cirerers i un gran pollancre, d'una alçada i amplada de tronc remarcables. És el mateix sot on més tard trobarem les alzines monumentals. A partir d'aquí, el camí puja fins portar-nos a la pista, just allà on hi ha el forn de calç de can Pica.
El forn de calçEls hortsavinyencs d'abans aprofitaven tots els recursos que la muntanya els oferia, no només els forestals, sinó també els minerals. Les mines de coure de can Montsant són les més conegudes, però n'hi havia unes quantes més de dimensions més reduïdes. A més, per a la construcció, s'extreia argila amb què s'elaboraven teules, rajoles, maons i terrer que, convenientment garbellat i barrejat amb calç, era el morter per a les obres. De forns de calç, en aquests moments, n'hi ha vuit de localitzats, amb les seves corresponents pedreres de calcària. El de can Pica és l'únic que es conserva sencer.
S'apilaven les pedres formant una volta a l'interior del forn, de tal manera que les més grosses quedessin més a prop del foc, i les més petites anessin a les capes superiors de la volta. Amb llenya petita, s'havia de mantenir el foc viu per arribar als 900-1000°C. Segons les dimensions del forn, la cocció podia durar des d'unes hores a més d'una setmana. Un cop calcinades, es desmuntava la volta a cops de pic i les pedres es desfeien en els característics terrossos de calç viva.
Seguim cap a l'esquerra per la pista ampla, passant per davant dels camps i l'allotjament de turisme rural de can Pica, fins a la cruïlla de camins anomenada "el bitllador", d'on ve l'antic camí de Calella i d'on surt el camí cap a can Portell, que agafem. Veiem, a l'esquerra, una mina de coure d'uns catorze metres de fondària i, a la dreta, els horts de can Portell, masia dels inicis del segle XIX que, actualment, dóna servei de bar i restaurant.
A pocs metres de la casa, enfilem corriol amunt fins la carena i, després, avall fins a les alzines.
Les alzines de Can PortellSón quatre alzines centenàries que creixen ben a prop l'una de l'altra, al sot d'en Pica. De la més grossa, només en resten els primers metres del tronc, ja que l'any 1996 fou abatuda per un llamp i caigué sobre l'alzina del davant, deixant-la inclinada i força malmesa. Un tros més avall, n'hi havia hagut una altra encara de més grossa, que també fou partida per un llamp cap a finals dels anys 30. De la seva llenya en sortiren vint-i-quatre cargues i mitja de carbó, i per tant, podem suposar que aquesta gran alzina pesava entre els 14.000 i el 16.000 quilos.
Tornem al camí més ample i anem cap amunt per la dreta. Més endavant, veiem l'església enlairada i el campanar apuntant cap al cel, que ens fa pensar en els versos de l'escriptor i polític Pere Coromines -pare del filòleg Joan Coromines, dos grans amants d'Hortsavinyà- en la seva trilogia Tomàs de Bajalta.
"Muntanyes d'Horsavinyà,
de suredes, i alzinars
i rouredes, rovellades,
qui us ha vist de sol negades
mai més us podrà oblidar.
Ai Sant Llop d'Horsavinyà!
Amb un polze de tità
persigneu-nos tot el món,
des de dalt del campanar
en el trenc de l'horitzont."
La pista segueix amunt i ens cal esquivar un desnivell molt sobtat per un tram d'un dels antics camins de bosc. Tornem al camí ample i, poc més enllà, trobem el Roc del Gamarús, una roca de pedra calcària de disset metres d'alçada on, probablement, temps ha, hi devia reposar de dies o potser hi cantava de nits el gamarús, ocell rapinyaire nocturn molt abundant al Montnegre.
Camí amunt, poc després d'un revolt, ens trobarem al capdamunt de les planes de l'hostal.
El centre d'HortsavinyàA mesura que ens anem acostant al centre d'informació, podem imaginar-nos com era fins als anys 70 el conjunt central del poble d'Hortsavinyà. A l'esquerra i en primer terme, l'església, el cementiri i la rectoria, avui desapareguda; el campanar, que toca les hores i anunciava els esdeveniments importants, com ara batejos, casaments o enterraments, i també tocava a sometent en cas de foc o problemes grossos; al fons, can Pagenet, que fou l'escola del poble fins al 1967. A la dreta, el centre d'informació fou l'hostal fins al 1985, i a on, anys enrera quan el poble tenia ajuntament propi (fins a l'any 1930), s'hi reunia el consistori. En els millors temps del carboneig, els dissabte, la barberia era plena de gom a gom i, els diumenges i festes assenyalades, a la plaça del poble hi havia ball amb músics o manubri, on acudien colles que estaven a tres o quatre hores de camí, a més de la gent de les masies.
Font: web diba.cat

 

0

Contingut relacionat

Recorregut 10 km
Donatiu 8 € amb esmorzar de forquilla i obsequi

Durant tot el dia a l’Ermita de l'Erola i entorn Hortsavinyà

Les vint-i-vuit passejades que s’han programat pel 2017 al Parc del Montnegre i el Corredor tenen per objecte ajudar a conèixer millor el...

El diumenge 12 de febrer el mirador de la plaça de l'església acollirà el Mercat d'Olis i Vins Nous.

Per tal de donar sortida i promoció a...

Sortida a les 8h des del Pavellò d'Avinguda Països Catalans.
Dos Recorreguts

Pàgines

Comparteix