Història

Història

Santa Susanna

Els orígens de Santa Susanna es remunten als temps en què les terres de la vall situades entre el turó de Gràcia i el turó de la Guàrdia com també les del pla de Balasch començaven a ser poblades per pagesos. Això succeeix al segle XII quan ja es té constància de l'establiment dels Puiglauter (Podius Lotarius) a prop del turó de Can Jordà, i del XIII disposem de moltes més dades: s'hi establiren la casa de Pineda, Can Jordà, Can Mestres, Mas Poch o Can Ratés, Coll de Pafils, Ferrarí, Can Gelat, Mas Goyta o Guaita...

Sembla ser, doncs, que primer es va ocupar el capdamunt de la riera, més protegit i menys exposat als perills del mar, i progressivament es van anar ocupant les parts més obertes fins al pla de la platja. De fet, resulta la seqüència normal d'ocupació en una Catalunya medieval on el perill dels pirates és una constant. L'abundància de torres de defensa conservades a Santa Susanna ho fan evident: Bonet, Mas de Dalt o Mas Rossell, Mas Galter, Can Jordà, Mas Poch o Can Ratés, Can Gelat són una mostra esplèndida del patrimoni que cal admirar i conservar.
 
El primer nomEl primer esment de l'actual terme de Santa Susanna és anterior a aquestes dates i es va fer amb el nom de la vall o riera d'Alfata el 20 de desembre de l'any 1021, tal com apareix en un document sobre una donació al monestir de Sant Pol i que es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Alfata és un nom àrab que remet sense cap mena de dubte al sentit de "victòria" i com a forma verbal significa "conquerir". Podria recordar una cabdal campanya de l'emir de Tortosa el 911 en què va arribar a destruir la vella Empúries, va envair l'interior de Catalunya pujant per la Tordera fins a Maçanet (un nom d'origen àrab també) i va emprendre una batalla important prop de Sant Pol (Santa Susanna?) on es va destruir el monestir.

En aquest segle XI l'amplada de la vall i la seva situació oberta convertia Santa Susanna en un lloc fronterer idoni per a l'establiment de la pagesia. La riera dividia el terme que avui anomenem de Santa Susanna en dos:
Els masos de la banda dreta eren del terme del castell de Montpalau, sota la senyoria del vescomte de Cabrera, que en tenia la més alta jurisdicció, o sigui, el poder amb majúscules, i tenien notaria obligatòria a Pineda, els notaris Coll (actualment, Can Jalpí). Els pagesos de la banda esquerra eren normalment del terme del castell de Palafolls, sota domini dels seus senyors, que tenien la baixa jurisdicció, i amb notaria a la Vilanova de Palafolls, o sigui, a Malgrat, els poderosos Desclapers.

L'embolic encara era més gros: els veïns de la part alta de la riera eren de la parròquia de Sant Pere de Riu i, en canvi, els de la part baixa eren de la parròquia de Santa Maria de Pineda. La pertinença a una parròquia suposava la seva adscripció religiosa, però també pagar els delmes (10 - 9% de la collita bruta) i primícies i oblacions (quantitats variables de la collita).
Nobles i pagesos

La petita noblesa del municipi, els aloers, no tenien drets jurisdiccionals ni poder polític, però com a propietaris territorials eminents, tenien el dret de cobrar censos, rendes o lluïsmes als pagesos que treballaven les terres. Hi pertanyia la casa de Pineda, amb residència al terme de Santa Susanna fins la seva extinció el segle XIV, a l'actual masia de Can Jordà. Propietaris rendistes també n'eren els cavallers de la casa de Menola a Pineda amb la torre coneguda actualment com torre Santa Anna; els de la casa de Camòs, residents a la forca de Can Cànoves, a Pineda, fins al segle XIV, quan es va traslladar al Baix Empordà, o els de la casa Sant Julià de la parròquia de Sant Genís de Palafolls, que per extinció va passar als Albertí de Girona, cavallers a Llagostera des del segle XV.
A aquesta gent ufanosa, cal afegir, ben aviat, els Roger de Calella que, com a batlles naturals (amb càrrec hereditari) del terme de Montpalau, tenien poders administratius sobre els veïns de Santa Susanna quant a recaptació d'impostos, sometents, problemes amb la justícia, etc. Els de la banda de Palafolls havien de batallar amb la família Estornell i després amb la de Desclapers, batlles del terme.
Santa Susanna Pagesos, masos, senyors i castells de l'època medieval definien la vida al terme que avui coneixem com Santa Susanna, però no en podem parlar com a Ajuntament modern fins al segle XIX. Ja molt més tard trobem, doncs, l'origen d'aquesta nova Santa Susanna que es formalitza dins la divisió provincial acordada pel govern progressista liberal del 1835, del que fou president Mendizábal i redactor del projecte Javier de Burgos. D'aquest temps és el diccionari de P. Madoz del 1849 pel qual sabem que hi havia 120 cases, que es conreaven cereals, vi, oli, llegums i que criaven conills i caça de perdius. Es destaca el terreny de bona qualitat, però es menysté el seu bosc, titllat d'insignificant. En definitiva, vist des d'ara no deixa de ser curiosa la descripció:
"SANTA SUSANA DE LA BISBAL (sic): lugar con ayuntamiento en la provincia, audiencia territorial, capitania general de Barcelona ( 9 ½ h), partido judicial de Arenis de Mar (2 h): diocesis de Gerona (10 h): SITUACIÓN, en un llano donde le combaten especialmente los vientos del O, con CLIMA templado y sano. Tiene 120 casas, la consistorial, una iglesia parroquia ( Sta. Susana) aneja de la de Pineda y una ermita dedicada a Sto. Cristo. El TÉRMINO confina N. S. Pedro de Riu: E. Palafolls y Malgrat; S el mar Mediterráneo y O con Pineda. El TERRENO es de buena calidad; disfruta en parte de algún regadío; y le cruza una cañada que lleva agua solo en tiempo de lluvias; tiene un bosque insignificante. CAMINOS: pasa al S de la población y a ½ cuarto de legua distante de ella la carretera de Barcelona a Gerona. El CORREO se recibe de Pineda por medio de balijero. PRODUCCIÓN: cereales, vino, aceite, legumbres; cria caza de conejos y perdices. POBLACIÓN: 79 vecinos; 519 almas. CAPITAL PRODUCCIÓN: 3.526,800 reales. IMPUESTO: 88, 170 reales".
D'altra banda, en aquest document s’observa que al poble se li atribueix el nom de Santa Susanna de la Bisbal. Actualment el nom oficial és Santa Susanna, però és cert que n'ha tingut un altre. Montagut de Mar va ser el nom oficial de Santa Susanna aprovat el 17 de desembre de 1936 pel ple municipal i dins de la campanya més o menys general de treure els noms de sants durant el temps de la Guerra Civil. Es va discutir l'alternativa de Montagut del Maresme, però va resultar derrotada. Aquest canvi, però, va caducar el 13 de febrer de 1939, data de la primera acta municipal de les noves autoritats d'ocupació. Actualment, Santa Susanna dóna nom a una vila que, amb la seva fisonomia natural, integra el mar amb la muntanya, el bosc i el pla conreadís i on les masies i torres de guaita no deixen de ser elements més del paisatge que fan visible la seva història.
 
 

0

Contingut relacionat

a les 9:00h als municipis de Santa Susanna i Malgrat de mar amb dues proves;
 
Una MARXA de 5 kilòmetres per a totes aquelles persones...

www.dofijetboats.com
972 35 20 21
Calella- Pineda de Mar -Santa Susanna -Malgrat de Mar –...

www.elpinarplaya.com
93 767 85 58 
Av. dels Pins, s/n – Santa Susanna

Ens...

Pàgines

Comparteix