PRINCIPALS FESTES I FIRES
 
Maig:
Mostra Nacional de Teatre Amateur
Fira d’entitats

Juny:
Trobada de puntaires
Festa Major de Sant Joan
Psychobilly Meeting

Juny - setembre:
Acords d’estiu

Juliol - agost:
Cicle d’animació i circ La Petita

Juliol:
Revetlla de Sant Pere
Aplec de Sant Jaume

Juliol - agost:
Sardanes

Agost:
Festa Major de Sant Joan Baptista
 
 
 
 
JORNADES GASTRONÒMIQUES
 
Setmana del Bacallà (març)
Jornades Gastronòmiques de Tardor (octubre-novembre)
 
 
MERCATS
 
Mercat de marxants > dimecres (Poblenou) i divendres (Pineda Centre)
 
 
LLOCS PER VISITAR
 
Aqüeducte Romà > Dins el terme de Pineda hi ha les restes d'una vil·la romana al mas de Can Roig, activa probablement entre els segles I i V de la nostra era. Les troballes arqueològiques permeten deduir la importància d'aquest assentament, evidenciada sobretot per l'existència d'un lacus (dipòsit o estany de rec) alimentat per un aqüeducte que va ser profusament estudiat per l'arqueòleg Francesc Prat i Puig l'any 1932.
L'aqüeducte recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Bufí, tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres. Està considerat bé cultural d'interès nacional amb la categoria de "Zona Arqueològica".

Sant Pere de Riu > L'església de Sant Pere de Riu pertany al municipi de Tordera ja que formava part de l'antic terme d'Hortsavinyà, però des del punt de vista popular i eclesiàstic ha estat sempre vinculada a la parròquia de Pineda de Mar. Se la coneix també amb el nom de Sant Pere de Pineda.
L'església manté l'estructura romànica original, del segle XI, amb nau i absis, i un campanar tardà, de planta quadrada, coronat per un pinacle piramidal entre merlets graonats. El seu aspecte actual és, en gran mesura, fruit de les ampliacions realitzades durant el segle XVII, tot i que encara pot observar-se la decoració original de l'absis romànic, a base d'arcuacions cegues i lesenes, de tipus llombard. Aquesta ornamentació és també visible al mur de migdia, on hi havia l'antic portal, que conserva encara dos finestrals romànics. Darrere el campanar hi ha una antiga construcció o comunidor, coneguda com El Mirador, que alguns autors han datat en època preromànica o visigòtica, opinió no compartida per Joaquim Graupera (Catalunya Romànica, vol. XX).

Castell de Montpalau > Al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre, hi ha les ruïnes de l'antic castell de Montpalau, la jurisdicció senyorial del qual abastava un extens territori que comprenia una bona part de l'Alt Maresme, des d'Arenys fins a Hortsavinyà, al límit dels dominis del castell de Palafolls.
De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta quadrada. L'aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de sorra i calç. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, potser al segle XV. Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII.

Torre de Sant Jaume > Torre de Castellar des Portellar. Adossada al Mas Castellar hi ha la Torre de Sant Jaume, l'element fortificat més ben conservat del municipi. Correspon a una de les moltes torres de defensa que van ser construïdes al llarg de tota la costa entre els segles XIV i XVII.

Mas Cànovas > el Mas Cànovas afegeix al seu interès històric el fet d'haver conservat íntegrament l'estructura arquitectònica original. Del conjunt d'edificis destaca la casa, de finals del segle XIV, adossada a la qual hi ha la torre de planta quadrada i diversos cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. L'aigua hi arriba des d'una mina propera.

Can Jalpí > Coneguda també com Mas Coll o Can Gualba, el Mas Jalpí (o Gelpí) és una antiga masia adquirida als anys setanta pel municipi de Pineda de Mar i que ha estat objecte de restauració i rehabilitació per destinar-la a activitats socioculturals.
 
Torre de Manola > El gran casal de Manola, extraordinari exemple de l'arquitectura civil del segle XV, l'origen del qual es remunta al segle X, sembla irremeiablement condemnat a la seva definitiva extinció, per tal com el seu estat actual és de ruïna i total abandó.
Antic nucli urbà > El primitiu nucli urbà de Pineda -conegut com la Pobla de Sa Buada- va començar a formar-se a partir del segle XII al costat del camí ral, prop de l'església, configurant un petit agrupament corresponent als actuals carrers Major, Ciutadans, Sant Antoni i la plaça de Catalunya. Tot plegat, una trentena de cases alineades formant un únic carrer a banda i banda de l'antiga via romana. Cap a les acaballes del segle XV, un cop acabada la guerra civil que enfrontà els partidaris de Joan II contra la Generalitat i alleugerides les condicions senyorials dels pagesos, comença a augmentar la població i l'embrionari nucli urbà de Sa Buada -que ja comença a ser conegut com a Pineda- inicia la seva expansió i un notable canvi en la seva estructura i fesomia.
És en aquella època quan s'obre el camí de Mar, actual carrer de Mar, que facilitava la comunicació amb el litoral i a través del qual es rebia l'avituallament de gra i bestiar. En una escriptura de 1499, signada a la notaria de la família Coll, ubicada a Can Jalpí, els senyors de Montpalau establien el permís per circular sobre el nou camí, restringit als habitants de Pineda, Sant Pere de Riu, Vallmanya i Hortsavinyà.
Església parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar > La primera referència documental que esmenta l'església parroquial de Santa Maria de Pineda és l'acta de consagració realitzada pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, el 1079. El 1246 va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda i va tenir com a sufragània la parròquia de Sant Pere de Riu.
Durant la primera meitat del segle XVI, l'antiga església romànica va ser substituïda per un nou temple, fortificat després del terrible saqueig del corsari Dragut, l’any 1545. Pels contractes i rebuts conservats sabem que la sagristia va ser encarregada el 1514 a Miguel de La Gaspi; la volta del cor, una capella i un sepulcre van ser obrats pel mestre d'obres Nicolau Bastart el 1526; i les obres de fortificació van ser contractades amb Jean de Tours el 1545 i encara continuaven el 1553. Aquell mateix any es contractava amb Bernat Vidal la construcció d'una capella sota el vell campanar i el 1567 s'adjudicava a Pere Garriga l'edificació de la capella de Sant Joan Baptista. El retaule major havia estat pintat per Gabriel Bou, de Girona, entre 1504 i 1509, tot i que l'obra de fusta va ser executada per Josep Sayós, de Barcelona, més d'un segle després. De l'obra gòtica cal destacar les claus de volta esculpides amb imatges de la Verge i diversos sants, així com una inscripció a la llinda de la porta principal, que relata els fets de 1545.
Al segle XVIII s'afegiren a la nau central dues naus laterals i el campanar vuitavat. D'aquella època és també la façana, barroca, que probablement va ser decorada amb esgrafiats cap a la fi de segle. El temple va ser cremat el 1936.
L'esgrafiat actual que caracteritza la façana va ser realitzat l'any 1948 segons el disseny de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, basat en motius geomètrics i barroquitzants. Va ser restaurat a partir dels mateixos motllos el 1988. De l'interior cal destacar la cúpula de la capella del Santíssim, decorada per Josep Perpiñà, tres rosasses amb vitralls emplomats, obra de Domènec Fita, i una imatge de la Pietat tallada per Frederic Marès.
 
ESPAIS NATURALS
 
Platges

Pineda de Mar és un municipi completament obert al mar. Disposa d'una àmplia i llarga platja sorrenca de gran qualitat, amb una llargada de 2.820 m i una amplada mitjana de 40 m.
La qualitat de la sorra i de l'aigua, així com els serveis que s'ofereixen, han permès que la platja de Pineda de Mar hagi obtingut en els darrers anys el certificat de qualitat que representa la Bandera Blava.
Platja de Poblenou
Platja de la Riera
Platja dels Pescadors
Platja dels Pins
 
 
 
RUTES TURÍSTIQUES
 
Cultural 
 
Es proposen diversos recorreguts per descobrir la vila tot passejant per la seva història.

Antic nucli urbà > Camí Ral, la Creu de terme de Can Quintana, la casa del matrimoni Manuel Serra i Moret i Sara Llorens, la casa de la família Llorens, la torre del comte, l’església parroquial de Santa Maria de Pineda, la capella de Sant Antoni i Can Jalpí.

Centre social i cultural de la vila > Plaça Catalunya, Ajuntament, Can Comas, Fundació Tharrats d’Art Gràfic, plaça de les Mèlies i l’edifici de l’antiga biblioteca popular.

La connexió amb el mar i el passeig Marítim / Passeig de Mar > Carrer de Mar, cases d’estiueig, el raval de mar, les “Cuines”, antigues cases de pescadors, Can Rosich i l’Arbre Verd.
Passeig Marítim fins a Poblenou > Passeig Marítim / passeig de Mar, primers carrers de Poblenou i l’eix comercial Av. Hispanitat – Av. Mediterrani.
El modernisme > Cal Coronel, Can Basart i la casa del Doctor Bertomeu.

Història fora del nucli urbà > Castell de Montpalau, Torre de Sant Jaume, Mas Cànovas, Torre de Manola, Can Teixidor, Can Palau de la Guitarra, Can Feliu de Manola, Rectoria Vella, Ermita de la Mare de Déu de Gràcia, Sant Pere de Riu.

Passeig vora mar > Proposem d'aprofitar les façanes marítimes de Pineda de Mar i Calella, perfectament practicables a través dels passejos vora mar, per gaudir de la natura sense traves. Dificultat: Fàcil
Desnivell màxim: 0m
Quilòmetres: 9
Durada: 120 min

Senderisme
 
Ermita de Gràcia - Turó de la Guàrdia > Circuit de fàcil recorregut que ens permet gaudir de bones vistes panoràmiques sobre els termes municipals de Pineda de Mar i Santa Susanna. 

El Montpalau - La font Fresca - El torrent d’Anavall - El camí dels Morts > Interessant recorregut pels baguenys del turó de Montpalau i del de Can Carreras. 

Camí dels Matxos - Les Costes d’Hortsavinyà - Les carboneres - Riera de Pineda > Aquesta ruta fa un circuit que envolta tota la part alta de la riera de Pineda, des del seu naixement als vessants del puig d’Hortsavinyà, fins al Pla de Cal Capità. Per als aficionats a l’excursionisme és un trajecte preciós, que es pot fer encara, en bona part, a través de corriols, que són el tipus de camí preferit pels muntanyencs, i que cada vegada costa més de trobar.

Sot de l’Aram - Serra del Rupit > Meravellós circuit, de gran varietat paisatgista. Combina la vegetació de ribera pròpia dels canals amb el bosc mediterrani que senyoreja la serra, i els camins arran d’aigua de la primera part del recorregut, amb els corriols de carena de la part final.
Suro del Llop - Vallmanya > Ruta fàcil quasi bé tota a través de pistes que travessen el bosc mediterrani del Montnegre, només a la part central del recorregut hi ha un tram de corriol, és el camí del Suro del Llop.

Sant Pere de Riu - Feixa del Gram - Terra Roja > Bonic recorregut. Primer pels baguenys i després per la carena de Terra Roja. És el clàssic camí de bosc, que té poques vistes panoràmiques però que permet gaudir de la natura.

Rectoria Vella - Sant Jaume - Can Cassola - Camí dels Rials > Aquest no és un recorregut de muntanya. És una passejada pel mig dels camps de cultiu de Pineda. Caminarem pels antics veïnats de Camós i de Manola, formats per masies agrícoles de gran productivitat, uns terrenys que ja es treballaven en temps dels romans.

Canal de la riera d'Hortsavinyà - Serra de l’Espinal - Camí dels Matxos > L’àmbit d’aquesta ruta és bàsicament el mateix que l’itinerari número 3, però fet en direcció contrària, i canviant el camí de les Costes per la serra de l’Espinal. És curiós, però els excursionistes sabem prou bé que un mateix camí fet en direcció contrària és un camí ben diferent.

Circuit del Turó de Montpalau >  Aquest itinerari és el trajecte més curt de tots els que hem recollit a la guia. Però hi ha una cosa que el fa especial: trepitgem tota l’estona la muntanya de Montpalau, la més emblemàtica, sens dubte, de totes les que envolten Pineda.