Història

Història

Montgat

Les diverses excavacions efectuades al llarg dels anys han confirmat l'existència d'un assentament ibèric al cim del Turó de Montgat, datat entre els anys 2000 al 500 a. de C. Tot i això es té confirmació per troballes de restes, de l'existència d'assentaments neolítics d'època anterior (uns 3500 anys a.C).
Montgat és un poble amb una curta història –cal recordar que fins l'any 1933 no era més que un barri de Tiana- i encara que com a nucli urbà la seva antiguitat no vagi més enllà de l s.XVIII, tret de l'època del petit assentament ibèric, la situació estratègica del turó que li dóna nom fa que fos conegut des de principis de la nostra era.
Dins del marc del creixement industrial que va viure Catalunya, ressentida pel desastre colonial, Montgat creix i desenvolupa al barri de Les Mallorquines la seva potència industrial, que sumat a la creació a partir de 1930 de la Colònia Argentina, va comportar una major demanda de serveis a l'Ajuntament de Tiana. Això, afegit al fet de tenir parròquia i cementiri propis i una vida cultural i cívica al marge de Tiana, porta a la constitució del nou Ajuntament de Montgat.
A partir de la segona meitat del segle XX, Montgat patí un profund canvi físic i humà, motivat per dos fets importants: la construcció de l'autopista del Maresme i la creació de nous barris amb origen i estructura ben diferenciats.

El ferrocarril, una via pel progrés
 
Un fet cabdal per a l'historia de Montgat, tingué lloc a l'any 1848. en Miquel Biada i Bunyol, un mataroní emigrant a Amèrica, en tornar al nostre país tingué la pensada de construir una línia de ferrocarril, de Barcelona fins a la seva vila natal, Mataró. Contractà una companyia anglesa, féu el traçat de la línia i foradà el turó de Montgat, construint el que seria el primer túnel de ferrocarril d'Espanya.
La construcció del ferrocarril, malgrat ser la causa de la destrucció d'una gran part del turó de Montgat, va significar un gran avenç en el desenvolupament industrial del nostre poble, especialment del raval de les Mallorquines.

0
Comparteix