Els primers testimonis de la presència humana  al terme d’Arenys de Munt es remunten al neolític avançat, cap  a l’any 3000 aC. No fou fins segles més tard quan es va viure la primera transformació important del territori, aproximadament del segle II aC, de mans dels romans, qui varen conrear grans extensions de vinya .
 
Durant els segles següents, el territori va patir nombrosos atacs, i es va enfonsar econòmicament, provocant l’abandonament de les terres. No és fins l’any 878 que trobem informació sobre una esglesiola dedicada a Sant Martí, aixecada prop dels sorrals de la Riera. L’església fou anomenada “església de Sant Martí, emplaçada sobre els arenys”, topònim que dóna lloc al nom de la població.
 
El segle XIII es va construir un nou temple parroquial, d’estil romànic. Aquella construcció va anar acompanyada de l’expansió de la població amb noves masies i conreus. Pocs segles més tard, degut a la bonança econòmica de la pagesia benestant, es va portar a terme la construcció d’una nova església, obres que començaren el 1531 i acabades el 1543. Degut al nou temple, es va revaloritzar l’entorn d’aquest. A meitat de segle, el poble comptava amb 120 cases, meitat de les quals del veïnat de mar. L’any 1599 es varen separar els dos barris amb la creació de dos nous municipis, Sant Martí d’Arenys (Munt) i Santa Maria d’Arenys (Mar).
 
Durant el segle XVIII, malgrat la repressió de Felip V després de victòria borbònica a la Guerra de Successió, va ser una època de gran expansió vitivinícola. El poble d’Arenys de Munt ja mostrava els carrers més importants i la Riera com a eix vertebrador. A finals del segle XIX, l’impacte de la fil·loxera afectà de ple els ceps de la contrada, i nombrosos arenyencs varen haver de buscar altres maneres de subsistir. En aquella època també es varen instal·lar les primeres fàbriques tèxtils a la població.
 
La població restà estancada amb 3000 habitants durant els primers vint anys del segle XX, però l’arribada d’un corrent immigratori de Múrcia va canviar aquesta tendència als anys vint. L’aparició de noves indústries va fer augmentar l’oferta laboral i també el teixit social de la població. Durant la Guerra Civil, el Comitè de Milícies Antifeixistes prengué el control d’Arenys de Munt, fins al gener del 1939, quan les tropes franquistes entraren a la vila. Tot i així, durant la Guerra, nombrosos refugiats, sobretot de Madrid i del País Basc, varen escollir Arenys de Munt per amagar-se.
 
Durant la postguerra la misèria assolà tot Catalunya i Espanya en general, sense excepció. Les industries tornaren a arrencar, poc a poc, gràcies també a l’obertura d’Espanya al món exterior durant l’anomenada “Dictablanda”. També diverses reformes a la població ens mostren aquesta evolució.
 
Als anys seixanta Arenys de Munt passà a ser una societat moderna i industrial, amb canvis de costums dins les famílies força radicals. També varen rebre una forta immigració provinent d’Andalusia i Extremadura. Durant els anys 70, començaren a aparèixer fortes corrents crítiques amb el règim, i l’any 1979 es varen celebrar les primeres eleccions municipals post-franquistes.