El 18 de juliol de 1936 una part de l’exèrcit espanyol es va sublevar a diferents parts de l’Estat espanyol contra el govern de la República. La insurrecció militar estava pensada per ser un cop d’estat ràpid i acabar amb el govern d’esquerres del Front Popular. En canvi, el cop militar no va tenir l’èxit esperat; es va iniciar d’aquesta manera la Guerra Civil, un conflicte que va durar gairebé tres anys i amb unes dures conseqüències.

La comarca del Maresme no es va mantenir aliena a aquest conflicte. De fet, la guarnició militar que hi havia a Mataró es va sublevar donant suport als rebels, però la desfeta de la rebel·lió a Barcelona va suposar també la desfeta del cop militar a tot Catalunya, inclosa la guarnició militar de Mataró.

El procés revolucionari que va esclatar a la zona republicana va fragmentar el poder polític, fet que va provocar que a tots els pobles i ciutats catalanes (entre elles les del Maresme) s’hi formessin comitès revolucionaris que van administrar el poder local.

En aquest clima revolucionari, grups d'incontrolats (coneguts també com escamots), van actuar de manera violenta. Les pressions i requises a persones d’ideologia conservadora i eclesiàstics es van convertir en pràctiques comunes que acabaven moltes vegades en assassinats.  Durant els primers dies d’aquest procés revolucionari, també es va portar a terme la crema d’edificis religiosos, els del  Maresme no en van ser una excepció.

Durant els primers dies de juliol i després que la revolta militar a Catalunya fos sufocada, es van començar a crear columnes de milicians que van marxar a lluitar contra els rebels a l'anomenat front d'Aragó, on van participar molts milicians del Maresme. Però aquestes columnes van resultar ineficients i van ser dissoltes la primavera de 1937 en ser creat l'Exèrcit Popular de la República, un nou exèrcit que va incorporar a files al llarg de tota la guerra una gran quantitat d'homes compresos entre els disset i els quaranta anys, i que va provocar un buit enorme de població masculina a totes les poblacions sota control republicà.

A les poblacions litorals del Maresme es van construir nombroses fortificacions defensives amb l’objectiu de protegir la costa davant d’un hipotètic desembarcament de tropes franquistes, militaritzant així tot el litoral.

Per altra banda, la població civil va haver de fer front a diferents aspectes de la guerra, entre els quals destaquen les col·lectivitzacions, el racionament d'aliments, els refugiats i, sobretot, els bombardeigs aeris. Les col·lectivitzacions de finques agrícoles i ramaderes, així com d'indústries en mans de grans propietaris, van ser una de les accions revolucionàries més importants portades a terme, especialment durant la primera meitat de la guerra, amb un bon rendiment, a més de poder abastir moltes persones. Més avançat el conflicte, els productes de primera necessitat escassejaven i abastir amb els aliments necessaris tota la població va esdevenir un problema molt greu. Seguint les directrius marcades pel govern de la República, es van aplicar les normatives de racionament.

Pel que fa al problema dels refugiats, les ofensives que va realitzar l'exèrcit franquista sobretot al nord d'Espanya la primavera de 1937 −que van culminar amb la caiguda de tot el territori del nord de la península lleial al govern republicà− van fer que molta població civil emigrés cap a zones més segures de l’Espanya republicana, agreujant el problema del racionament d’aliments. De fet, moltes localitats del Maresme van acollir refugiats provinents d’altres zones.

Però el principal problema que hagué de patir la població civil van ser els bombardeigs aeris, amb els quals el bàndol rebel −gràcies a la inestimable ajuda d'Alemanya i Itàlia amb els seus moderns avions− va portar a terme una campanya de terror des de l'aire bombardejant sistemàticament moltes poblacions catalanes. Això va comportar que poblacions del Maresme haguessin de patir bombardeigs, encara que no en un nombre tan elevat com el que va patir Barcelona. Aquest fet va provocar que ambaixades i consolats de diferents països abandonessin Barcelona per instal·lar-se a diferents municipis del Maresme.

Al perill constant dels bombardeigs s’hi va afegir, a la primavera de 1938, l'ofensiva franquista a l'Aragó i l'arribada de les tropes del bàndol rebel al Mediterrani, al sud de la desembocadura del riu Ebre. Aquest fet va provocar que Catalunya quedés aïllada de la resta del territori republicà, amb el nou front establert pels límits geogràfics dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Amb el front estable, una vegada aturada l'ofensiva franquista, el 25 de juliol de 1938 va començar la major ofensiva que va realitzar l’Exèrcit Popular de la República al llarg de tota la guerra, la coneguda com batalla de l'Ebre. Malgrat tot, després de 115 dies de lluita, els republicans van tornar al seu punt de partida i Catalunya va quedar pràcticament en mans franquistes. La derrota republicana a la batalla de l'Ebre va deixar exhausta la rereguarda catalana, situació  que s’agreujava amb la gran quantitat de refugiats, la poca capacitat industrial, els bombardeigs franquistes i la mobilització general. Així, en aquest context, les tropes franquistes van iniciar el 23 de desembre de 1938 la seva ofensiva contra Catalunya, amb unes tropes republicanes en retirada. El Maresme va ser ocupat durant els últims dies de gener de 1939 per les tropes italianes, i poc després era ocupada tota Catalunya. A banda de la derrota, la situació es va complicar més encara quan davant del perill de l’ocupació franquista es va produir una fugida massiva de població del bàndol republicà, que va travessar els Pirineus per exiliar-se a França, on molts van acabar els seus dies tristament a les platges d’Argelès-sur-Mer o Saint-Cyprien, entre altres llocs. Pel Maresme van passar prop de 500.000 persones.