Modernisme

Modernisme

Coneix virtualment el patrimoni del Maresme amb Google Street View!

Casa Coll i Regàs (Mataró)

El 12 de maig de 1897 es va demanar permís a l’Ajuntament de Mataró per renovar totalment les cases número 55 i 57 del carrer d’Argentona. El planejament de la reforma seguia la tradició dels casals de la burgesia urbana de Mataró i, en aquesta línia, és l’únic casal construït a la ciutat en època modernista. La façana del carrer, de ritme neogòtic, va incorporar la socolada, el portal, la gran tribuna de la planta pis, i tots els finestrals amb pedra de Montjuïc, esculturada per Eusebi Arnau (Barcelona 1864-1934), amic i col·laborador constant de Puig i Cadafalch. “La filosa”, que corona i completa el portal d’entrada, és avui símbol de la ciutat. La façana es va acabar amb esgrafiats i aplacats de rajoles decorades, que ressalten sobretot en el gran frontó sobre la tribuna. Un ràfec a la catalana culmina l’edifici. Les reixes dels finestrals de la planta baixa -possiblement obrades als tallers de Manuel Ballarín, col·laborador habitual de Puig i Cadafalch, a Barcelona- incorporen peces característiques de la maquinària del gènere de punt. Puig i Cadafalch era molt conscient que construïa una casa per a un fabricant tèxtil i, per aquest motiu, introdueix en esgrafiats, vidres emplomats i rajoles la imatge d’una flor que, cal suposar, és la flor del cotó, i la roda dentada pròpia de la maquinària tèxtil. Actualment és propietat de la Fundació Iluro de Mataró.

 

Font: poblesdecatalunya.cat

Casa Museu Lluís Domèneh i Muntaner (Canet de Mar)

Situada a la confluència de les rieres Buscarons i Gavarra. La casa s'adapta a la planta del terreny i forma un trapezi irregular. Del segle XVIII, va ser reformada entre els anys 1918 i 1920 per Domènech i Montaner, el seu fill Pere i el seu gendre, Francesc Guàrdia i executada pel mestre d'obres canetenc Josep Cabruja. La façana principal està situada just al xamfrà i es caracteritza per la seva tribuna d'arcs lobulats i un capcer de timpà llis, emmarcat amb maons. També és de maó vist, amb detalls ceràmics provinents de la fàbrica Pujol i Bausis, tot el pis superior, coronat amb una destacada cornisa motllurada. A les façanes laterals hi ha finestres coronelles de tradició gòtica, en una, i balcons amb barana de pedra a l'altra. Actualment acull el Museu Domènech i Montaner.

 

Font: poblesdecatalunya.cat

Cementiri de Sinera (Arenys de Mar)

Aturonat davant la mar, el cementiri d'Arenys va ser glossat pel poeta Salvador Espriu (que el batejà com a Cementiri de Sinera, invertint les lletres del nom de la vila). Constitueix un conjunt d'art funerari de gran interès artístic, amb sepulcres i panteons d'època modernista projectats i esculpits per alguns del millors arquitectes i escultors de l'època, durant les darreres dècades del segle XIX i les primeres del segle XX, com Josep Llimona o Venanci Vallmitjana, entre d'altres.

En aquest turó hi havia hagut una torre de guaita, al costat de la qual es va construir una ermita, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. L'any 1816 es va iniciar la construcció del cementiri -que va suposar la destrucció de la torre i l'ermita- i es va ampliar l'any 1894, època en la qual es va construir l'actual capella, a l'entorn de la qual hi els sepulcres i panteons més notables.

 

Font: poblesdecatalunya.cat

El Rengle (Mataró)

Edifici estret i allargat situat enmig de la plaça Gran. Va ser projectat per Emili Cabanyes i inaugurat el 1892. Poc després Puig i Cadafalch va incorporar-hi la coberta semicilíndrica, revestida de maó vist i ceràmica blanca i blava, amb elements de forja.

Font: poblesdecatalunya.cat

Nau Gaudí (Mataró)

L'any 1883, un jove Antoni Gaudí va dissenyar, per a la Cooperativa Obrera de Mataró, una senzilla nau industrial en la qual ja s'intuïa la seva genialitat com arquitecte. Amb el pas dels anys l'obra va sofrir algunes alteracions. L'any 2008 l'Ajuntament va procedir a la seva acurada restauració, dirigida per Manuel Brullet, i ara es pot contemplar tal com va ser projectada. La nau és un espai diàfan, sens e columnes, amb les parets de maó i una coberta de teules ceràmiques sostinguda per mitjà d'arcs parabòl·lics de fusta. A la nova plaça que s'ha obert al seu voltant es pot contemplar la vella xemeneia i una curiosa construcció cilíndrica on s'ubicaven els lavabos.

 

Font: poblesdecatalunya.cat

0
Comparteix