Castells

Castells

Coneix virtualment el patrimoni del Maresme amb Google Street View!

Castell de Burriac (Cabrera de Mar)

Situat al cim de la muntanya de Burriac, un dels contraforts de la Serralada Litoral, el castell es troba en un punt estratègic de control del territori, a 401 metres d’altitud i a 3500 metres de distància del mar. Si bé es pot suposar l’ocupació del cim de Burriac en les èpoques ibèrica i romana, els indicis trobats no permeten definir quin tipus d’ocupació hi havia. Al segle IX apareix citada la capella de Sant Vicenç i, posteriorment, el castell que es va aixecar el segle X-XI. Al XV es va refer i engrandir el recinte fortificat. Avui en dia veiem el castell consolidat i restaurat.

Font: gaudeixcabrera.cat

Castell de Can Jalpí (Arenys de Munt)

Gran casal residencial amb aspecte de castell que va fer construir August Borràs Jalpí cap a la fi del segle XIX. El seu origen remot és un antic mas documentat des del segle XIII, quan era propietat dels Berenguer de Dois. Després va passar a la família Tries que, al segle XVII, enllaçà amb els Jalpí, amb propietats a Pineda, Tordera i Sant Celoni. Al segle XIX els Jalpí emparentaren amb els Borràs, de Barcelona.

La casa, situada enmig del bosc, compta amb un gran llac al seu davant. A l'interior compta amb una capella on hi ha una imatge romànica de la Mare de Déu. Actualment és un lloc destinat a grans celebracions, amb el nom de Castell Jalpí.

Font: poblesdecatalunya.cat

Castell de Montpalau (Pineda de Mar)

Al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre, hi ha les ruïnes de l'antic castell de Montpalau, la jurisdicció senyorial del qual abastava un extens territori que comprenia una bona part de l'Alt Maresme, des d'Arenys fins a Horsavinyà, al límit dels dominis del castell de Palafolls.

Molts segles abans de la construcció del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric que ha deixat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC, poblament que va tenir continuïtat en època romana. Probablement, la major part de la pedra d'aquest antic assentament degué ser utilitzada per a l'edificació del castell medieval, que es troba documentat des de mitjan segle XI, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, possessió que van mantenir fins al 1574, quan va ser venuda a Francesc de Montcada, marquès d'Aitona. Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Sant Pol, Canet, Calella, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar per via matrimonial als ducs de Medinaceli (segle XVIII).

De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta quadrada. L'aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de sorra i calç. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, potser al segle XV. Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII.

Font: poblesdecatalunya.cat

Castell de Palafolls (Palafolls)

Està documentat des de l'any 1035. Pertanyia als Humbert de Sesagudes, igual que el castell de Montpalau, i poc abans del segle XII va passar, per matrimoni, a Bernat Gausfred, els descendents del qual ja es cognomenaren Palafolls. Durant el segle XIV la poderosa família dels Cabrera n'adquirí el ple domini. Com totes les seves possessions, el 1572 va passar als Montcada i d'aquests, ja al segle XVIII, als ducs de Medinaceli, que en detentaren la propietat fins que va passar a l'Estat, el 1880.

Les restes conservades corresponen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s'accedeix per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra es veuen uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó, on encara es perceben les marques de l'encanyissat. Una mica més amunt es troba la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.
El recinte jussà, d'època gòtica, forma una gran plaça d'armes, a l'extrem de la qual hi ha les restes d'una gran torre.

Font: poblesdecatalunya.cat

Castell de Santa Florentina (Canet de Mar)

A la part alta de la vall de Canet, enmig de boscos, l'antiga "domus" de Canet està documentat des del segle XI. Va ser propietat de diverses famílies al llarg dels segles, fins que a la fi del segle XVI va passar a mans dels Montaner. Entre 1901 i 1907 va ser reconstruït per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, nebot del propietari, l'editor Ramon de Montaner i Vila, comte de la Vall de Canet. Hi intervingueren també Antoni Samarra i Dídac Massana com a escultors.

El seu aspecte és el d'un castell medieval, amb altes torres emmerletades, un gran pati tancat, una capella amb cripta -el més modernista- i diversos salons senyorials. Del primitiu edifici romànic en resta una estança amb una torre rectangular. Al pati es pot contemplar una galeria gòtica traslladada des del monestir del Tallat (Vallbona de les Monges).

Font: poblesdecatalunya.cat

0
Comparteix